La grip estacional és una malaltia infecciosa causada per un virus que pot provocar febre alta, calfreds, dolor generalitzat, mal de cap, nàusees i vòmits. Sovint es confon amb el refredat o la gastroenteritis, que tenen símptomes molt semblants, però més lleus. A l'Estat Espanyol cada any el 25% de la població agafa la grip, la majoria de persones es recuperen sense problemes, però un petit percentatge d'infectats té complicacions greus i aproximadament unes 3.000 persones es moren.
La grip es transmet d'un individu a un altre per mitjà de les gotes de saliva. Ens podem infectar per la tos, els esternuts, donant-los la mà, o tocant qualsevol superfície contaminada i després posant-nos-la a la boca o als ulls. No ens infectem menjant carn de porc o d'ànec infectat. La grip comença amb l'arribada del fred i acaba a la primavera. Sembla que el virus és més estable amb humitat i temperatures baixes i quan el clima és més fred hi ha tendència a passar més temps en llocs tancats fent la transmissió més fàcil.
Generalment, el tractament és simptomàtic: hidratació, evitar esforç físic, antitèrmics, ... de manera que els tractaments antivirals només es donen en casos molt concrets.
Hi ha 3 tipus de virus de la grip: l'A, el B i el C. L'A és el més comú i es classifica en funció del tipus de dues de les proteïnes que fabrica: l'hemaglutinina (H) i la neuroaminidasa (N). El virus de la grip té una gran habilitat per intercanviar trossos d'ADN (informació genètica) amb altres virus similars. Aquesta situació té lloc quan dos virus infecten una mateixa persona, però és més freqüent en els reservoris (aus o porcs). A causa d'aquesta capacitat del virus de canviar cada temporada, els anticossos que fabriquem quan passem la grip només ens protegeixen per infeccions per virus molt semblants. I també per això, no hi ha cap vacuna capaç d'immunitzar-nos contra tots els tipus possibles de grip i cal dissenyar-ne una de nova cada any. De tant en tant, de forma imprevisible, apareix un virus de la grip molt agressiu i/o que es transmet molt més ràpidament, de manera que provoca una pandèmia (afecta molts individus de diverses àrees geogràfiques).
La grip aviar és causada pel virus H5N1, un dels mes agressius que s'ha vist mai: la mortalitat és del 50%, però es transmet malament. Els primers casos es van produir l'any 1997 a Hong Kong i el govern Xinès va sacrificar un milió i mig de pollastres i ànecs per evitar el contagi i no va aparèixer cap altre cas fins el 2003. L'any 2004 havia augmentat la seva virulència i van aparèixer casos en porcs. El virus va tornar a variar i va adquirir major facilitat per infectar persones. A més les migracions de les aus cap a climes més càlids van fer que el virus arribés a països allunyats de l'origen del brot. Entre el 2005 i el 2006 la grip aviar va ocupar les primeres pàgines de la premsa perquè existia el perill d'una pandèmia resistent al tractament que pogués matar milions de persones. El pic d'incidència va ser el 2007 i posteriorment ha anat disminuint sense saber ben bé el perquè.
Arreu del món se segueix investigant per preparar-nos per una pandèmia de grip aviar. El fet que la grip aviar disparés totes les alertes l'any 2005 va fer que la resposta davant la pandèmia de grip H1 N1 del 2009 fos tant ràpida.
La primera pandèmia de grip d'aquest segle no ha estat d'origen aviar. Es creu que ve dels porcs, però té una barreja de gens de la grip de les aus, dels porcs i de les soques humanes. La principal diferència amb els brots anteriors és que aquesta es transmet molt bé entre les persones.
La història va començar el 21 d'abril del 2009 quan el govern dels EUA va anunciar que havia detectat un brot inusual de grip que provenia de Mèxic. No va ser fàcil d'identificar l'aparició d'un nou virus perquè la temporada de la grip estacional encara estava en marxa. En les primeres tres setmanes de pandèmia la grip havia causat 18 morts i hi havia prop d'un miler de malalts. Sorprenentment els casos més greus apareixien en persones joves. El nous virus tenia similituds amb altres H1N1 que havien estat responsables de grips estacionals d'anys anteriors cosa que feia que les persones més grans tinguessin certa immunitat. El 27 d'abril es va confirmar el primer cas a Europa.
A mitjans de maig del 2009 la grip H1N1 ja complia criteris de pandèmia, però no va ser fins l'11 de juny que l'OMS va declarar oficialment que la pandèmia havia començat. A mesura que anaven passant les setmanes els casos anaven augmentant fins a 100.000 malalts, la majoria amb símptomes lleus i 300 morts a mitjans de juliol del 2009. L'OMS recomanava aleshores deixar de computar els casos per no generar més alarma, es van deixar de fer tests de laboratori, tothom qui presentava símptomes s'assumia que tenia el virus pandèmic.
Els científics es van posar a treballar per tal de trobar una vacuna contra la grip pandèmica. La pandèmia va posar de manifest que en cas d'emergència no hi ha vacunes per tothom. Cada país té un pla de vacunació diferent tot i que la tendència és la de vacunar les persones de risc: embarassades, gent gran o amb malalties cròniques; vacunar per mantenir els serveis: bombers, conductors de camions, mestres i personal sanitari i vacunar per reduir el número de contagis: criatures i joves en edat escolar.
Mentre a Nord-Amèrica s'intentava retornar a poc a poc a la normalitat, a Austràlia es temia que el problema es traslladaria a l'hemisferi sud quan comencés l'hivern, i així és com va ser. El comportament de la pandèmia a l'hemisferi sud va ser similar al del comportament a l'hemisferi nord, la majoria de casos eren lleus i es resolien sols.
Continuarà havent-hi pandèmies de grip en el futur i això no es pot evitar. El virus canvia mínimament cada any, però de tant en tant les variacions genètiques poden ser més grans. Això fa que siguem molt més vulnerables al nou virus. L'any 1918 no hi havia ni vacunes ni antivirals. Sembla doncs que ara estaríem més ben protegits que anys enrere, però en contrapartida la facilitat de viatjar d'una banda a l'altra contribuiria a la propagació del virus.
Dr. Xavier Blancafort. Comissió Salut Comunitària EAP Roquetes-Canteres
Per saber-ne més:
- Salvador Macip. Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles. Ed. La Campana 2010.
- Exposició Epidèmies al Cosmocaixa.
Comentarios
Publicar un comentario